diumenge, 26 d’abril del 2015

Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral. 26/4/15

Tema. Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral.

Idees principals del tema
o   Le s habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:
1.- Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor,receptor)
-Les habilitats receptives (escoltar i llegir)
-Les habilitats productives (parlar i escriure)
2.- Altre factor de classificació és en canal que utilitza en el procés de comunicació.
-Les habilitats orals (parlar i escoltar)
-Les habilitats escrites (escriure i llegir)
o   Aleshores les habilitats lingüístiques funcionen integrades entre si, i actuen conjuntament per aconseguir un mateix objectiu. Des d´un punt de vista didàctic tractades de manera integrada, el discurs sol ser:
-col.loquial, més subjectiu, redundant i obert, sintaxi simple (el.lipse, frases inacabades..), léxic més general i pobre (amb molts repeticions, onomatopeies, frases fetes...).
En quant al discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l´ús d´un determinat canal de transmisió pot respondre al següent esquema:
Canal auditiu, percepció successiva dels diversos signes, comunicació espontànea, comunicació inmediata, comunicació efimera, utilització dels códis no verbals, l´interacció i el context extralingüístic.
o   Cal advertir que alguns textos utilitxen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori per textos orals. Per exemple: la representació d´un text dramàtic. Són textos orals que prèviament han estat escrits i ens han arribat a les nostres mans per a que els interpretem.

Sútilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem.

o   La comprensió oral: escoltar
-Escoltar és comprendre un missatge i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d´interpretació d´un discurs pronunciat oralment.
Escoltem amb uns objectius determinats (obtenir informació, rebre una resposta, entendre..), amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llengua..)
-          Escoltar permet la retroalimentació o feedbak.
-          Junt amb l´habilitat d´escoltar s´activen altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparenca visual...) que ens donen informació per interpretar el text.
-          L´habilitat d´escoltar te una sèrie de coses a tindre en compte: valorar el misstage, comprensió del discurs, recolcament no verbal, bona reacció davant el missatge.

o   Microhabilitats de la comprensió oral.
Són les estratégies que el receptor d´un discurs oral posa en marxa per intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació.
-Reconeixer els elements acústics.
-Seleccionar els mots, sons més rellevants.
-Interpretar el discurs que l emisor pot anar dient
-Inferir informació d´altres fonts no verbals mentre escoltem i processem.
-Retenir determinats elements del discurs.

o   Didàctica de la comprensió oral:
Una sèrie d´orientacions didàctiques ens ajudaran a fer realment efectius els exercicis proposats:
-Hem de fer un discurs breu i intensui.
-énfasi en el procés de comprensió i no en el resultata del ejercici.
-Que formule d´alguna manera visible la comprensió.
Escoltar més d´una vegada per poder concentrar-se en punts determinats.

o   En posar en pràctica els execicis de comprensió caldria seguir els passos següents:
-Exercicis memotècnic, escoltar i produir, escoltar i transferir informació, escollir opcions, identificar errors, tècniques de dinàmica de grups i la psicologia humanista, recursos tecnològics.

o   Cóm ha de ser l´oient perfecte:
Actitud activa, ser objectiu, entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses, descobrir la idea principal, descobrir el propósit de l órador, valorar el missatge de l´orados, reaccionar al missatge, parlar quan haja acabat l´orador.
o   Avaluació de la comprensió oral:
-D´una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnóstica per detectar les maneres genelas de comprenció que puga tenir l´alumnat.

-De l´altra banda, també cal mesurar els progressos de comprensió que fa l´alumnat durant el curs.

Llengua estàndard i discriminació social 26/4/15

Tema. Llengua estàndard i discriminació social

La llengua estàndar es cultiva a l´escola on també s´aprenen si no la varietat usada en familia.
La formació lingüística d´una persona, és un conjunt d´abilitats i recursos que adquerix per a comunicar-se. La promoció social d´un individu estan en relació amb el domini d´aquestes habilitats. Per tant les seues regles, la destresa en el maneig dels recursos i la capacitat d´usar-la és molt important.
Una de les funcions bàsiques d´una llengua és a dir d´una llengua estàndar és docs la funció discriminant. Per això en una comunitat lingüística el domini de la llengua és una necessitat i un valor reconeguts per tothom.
En canvi les comunitats amb una llengua subordinada, la funció discriminant és exercida per la llengua dominant. Notem que la llengua dominant actúa com a estàndard dels parlants d´una llengua subordinada i assumeix totes les funcions en que d´altres circunstàncies corresponderien a l´estàndard propi.
Cohesió gramatical
o   Anàfora d´identitat referencial:
-Sintàctica: es realitza per recursos sintàctics. Pronoms personals forts i febles, possesius, demostratius....
-Anàfora d´identitat de sentit: on, que, els quals...
-El.lipsi: tenim la nominal que és la ques´apren amb la llengua estàndar. La definització o determinació lingüística que es lo relatiu a donar una imatge, per exemple domini de coneiximents, domini de la llengua...
Cohesió lèxica
-sinonímia semàntica
-Sinonímia pragmàtica

-Relacions de contrast (hiperònim o hipònim)

La política lingüística i l'ensenyament 26/4/15

Tema. La política lingüística i l´ensenyament

A continuació exposaré les idees més importants del tema:
  •    Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han  d´embarcar-se en procesos globals de normalització lingüística.
  •    El paper de l´escola en els procesos de normalització d´una llengua minortizada és important ja que és un més dels agents socials implicats i com a tal hauria de realizar algunes funcions molt importants del procés.
  •    Hem de tindre present que léscola…

1.- Fa difusió de la norma de la lengua minoritzada.
2.- Facilita l´adquisició d´aquesta per part de la población més jove.
3.- Normalització tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de que es nodreix.

*Nota 1: Al País Valencià tenim una situación ambigua pel que fa a l´ordenament jurídic i una timida expansió en materia lingüística.
*Nota 2: No hi ha dupte que l´escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d´un país.

  •    Els Mestres de l´escola infantil i primària són el motor per a la normalització lingüística i recuperació cultural.
  •    Lamentablement aquest esforc no és suficient perque la situació del valencià no és gens afagadora. És necessari un projecte polític per millorar aquesta problemática.
  •    El sistema educatiu ve regulat per: decret: 79/1984 de 30 de juliol. L´ordre del un de setembre de 1984. L´ordre del 31 de gener de 1987.


o   El que vol el govern valencià és una reforma educativa dins d´un model d´educació bilingüe.
El sistema educatiu s´organitza en funció de les dues llengües en presencia del valencià-castellà fis a dominar les dues llengües en plà d´igualtat.

Recordem els distints programes d´ensenyament:

         PEV (Programa d´ensenyament en valencià)

El valencià és la llengua d´instrucció amb la qual aprenen totes les matèries a l´hora que van aprenent el castellà. S´aplica en primàriaper a valencianoparlants, fonamentalment però en la secundària s´aplica indistintament.

·         PIL (programa d´inmersió lingüística)
Està pensat per a l´alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua d´una manera formal i el castellà s´incorpora a partir de 1º i 2º cicle de primària, d´aquesta forma arriben a la secundaria en un ensenyament en valencià.

·         PIP (programa d´incorporació progressiva)

Pensat per a les zones de predomini lingüistic castellà on s´aniran afegint gradualment arees en valencià. A partir del tercer curs de primària será l´àrea del coneiximent del medi natural, social i cultural la que s´anirà introduint i així fins arribar a l´ESO que hauran de tenir almenys dues àrees no lingüistiques en valencià.