diumenge, 26 d’abril del 2015

Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral. 26/4/15

Tema. Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral.

Idees principals del tema
o   Le s habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:
1.- Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor,receptor)
-Les habilitats receptives (escoltar i llegir)
-Les habilitats productives (parlar i escriure)
2.- Altre factor de classificació és en canal que utilitza en el procés de comunicació.
-Les habilitats orals (parlar i escoltar)
-Les habilitats escrites (escriure i llegir)
o   Aleshores les habilitats lingüístiques funcionen integrades entre si, i actuen conjuntament per aconseguir un mateix objectiu. Des d´un punt de vista didàctic tractades de manera integrada, el discurs sol ser:
-col.loquial, més subjectiu, redundant i obert, sintaxi simple (el.lipse, frases inacabades..), léxic més general i pobre (amb molts repeticions, onomatopeies, frases fetes...).
En quant al discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l´ús d´un determinat canal de transmisió pot respondre al següent esquema:
Canal auditiu, percepció successiva dels diversos signes, comunicació espontànea, comunicació inmediata, comunicació efimera, utilització dels códis no verbals, l´interacció i el context extralingüístic.
o   Cal advertir que alguns textos utilitxen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori per textos orals. Per exemple: la representació d´un text dramàtic. Són textos orals que prèviament han estat escrits i ens han arribat a les nostres mans per a que els interpretem.

Sútilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem.

o   La comprensió oral: escoltar
-Escoltar és comprendre un missatge i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d´interpretació d´un discurs pronunciat oralment.
Escoltem amb uns objectius determinats (obtenir informació, rebre una resposta, entendre..), amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llengua..)
-          Escoltar permet la retroalimentació o feedbak.
-          Junt amb l´habilitat d´escoltar s´activen altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparenca visual...) que ens donen informació per interpretar el text.
-          L´habilitat d´escoltar te una sèrie de coses a tindre en compte: valorar el misstage, comprensió del discurs, recolcament no verbal, bona reacció davant el missatge.

o   Microhabilitats de la comprensió oral.
Són les estratégies que el receptor d´un discurs oral posa en marxa per intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació.
-Reconeixer els elements acústics.
-Seleccionar els mots, sons més rellevants.
-Interpretar el discurs que l emisor pot anar dient
-Inferir informació d´altres fonts no verbals mentre escoltem i processem.
-Retenir determinats elements del discurs.

o   Didàctica de la comprensió oral:
Una sèrie d´orientacions didàctiques ens ajudaran a fer realment efectius els exercicis proposats:
-Hem de fer un discurs breu i intensui.
-énfasi en el procés de comprensió i no en el resultata del ejercici.
-Que formule d´alguna manera visible la comprensió.
Escoltar més d´una vegada per poder concentrar-se en punts determinats.

o   En posar en pràctica els execicis de comprensió caldria seguir els passos següents:
-Exercicis memotècnic, escoltar i produir, escoltar i transferir informació, escollir opcions, identificar errors, tècniques de dinàmica de grups i la psicologia humanista, recursos tecnològics.

o   Cóm ha de ser l´oient perfecte:
Actitud activa, ser objectiu, entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses, descobrir la idea principal, descobrir el propósit de l órador, valorar el missatge de l´orados, reaccionar al missatge, parlar quan haja acabat l´orador.
o   Avaluació de la comprensió oral:
-D´una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnóstica per detectar les maneres genelas de comprenció que puga tenir l´alumnat.

-De l´altra banda, també cal mesurar els progressos de comprensió que fa l´alumnat durant el curs.

Llengua estàndard i discriminació social 26/4/15

Tema. Llengua estàndard i discriminació social

La llengua estàndar es cultiva a l´escola on també s´aprenen si no la varietat usada en familia.
La formació lingüística d´una persona, és un conjunt d´abilitats i recursos que adquerix per a comunicar-se. La promoció social d´un individu estan en relació amb el domini d´aquestes habilitats. Per tant les seues regles, la destresa en el maneig dels recursos i la capacitat d´usar-la és molt important.
Una de les funcions bàsiques d´una llengua és a dir d´una llengua estàndar és docs la funció discriminant. Per això en una comunitat lingüística el domini de la llengua és una necessitat i un valor reconeguts per tothom.
En canvi les comunitats amb una llengua subordinada, la funció discriminant és exercida per la llengua dominant. Notem que la llengua dominant actúa com a estàndard dels parlants d´una llengua subordinada i assumeix totes les funcions en que d´altres circunstàncies corresponderien a l´estàndard propi.
Cohesió gramatical
o   Anàfora d´identitat referencial:
-Sintàctica: es realitza per recursos sintàctics. Pronoms personals forts i febles, possesius, demostratius....
-Anàfora d´identitat de sentit: on, que, els quals...
-El.lipsi: tenim la nominal que és la ques´apren amb la llengua estàndar. La definització o determinació lingüística que es lo relatiu a donar una imatge, per exemple domini de coneiximents, domini de la llengua...
Cohesió lèxica
-sinonímia semàntica
-Sinonímia pragmàtica

-Relacions de contrast (hiperònim o hipònim)

La política lingüística i l'ensenyament 26/4/15

Tema. La política lingüística i l´ensenyament

A continuació exposaré les idees més importants del tema:
  •    Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han  d´embarcar-se en procesos globals de normalització lingüística.
  •    El paper de l´escola en els procesos de normalització d´una llengua minortizada és important ja que és un més dels agents socials implicats i com a tal hauria de realizar algunes funcions molt importants del procés.
  •    Hem de tindre present que léscola…

1.- Fa difusió de la norma de la lengua minoritzada.
2.- Facilita l´adquisició d´aquesta per part de la población més jove.
3.- Normalització tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de que es nodreix.

*Nota 1: Al País Valencià tenim una situación ambigua pel que fa a l´ordenament jurídic i una timida expansió en materia lingüística.
*Nota 2: No hi ha dupte que l´escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d´un país.

  •    Els Mestres de l´escola infantil i primària són el motor per a la normalització lingüística i recuperació cultural.
  •    Lamentablement aquest esforc no és suficient perque la situació del valencià no és gens afagadora. És necessari un projecte polític per millorar aquesta problemática.
  •    El sistema educatiu ve regulat per: decret: 79/1984 de 30 de juliol. L´ordre del un de setembre de 1984. L´ordre del 31 de gener de 1987.


o   El que vol el govern valencià és una reforma educativa dins d´un model d´educació bilingüe.
El sistema educatiu s´organitza en funció de les dues llengües en presencia del valencià-castellà fis a dominar les dues llengües en plà d´igualtat.

Recordem els distints programes d´ensenyament:

         PEV (Programa d´ensenyament en valencià)

El valencià és la llengua d´instrucció amb la qual aprenen totes les matèries a l´hora que van aprenent el castellà. S´aplica en primàriaper a valencianoparlants, fonamentalment però en la secundària s´aplica indistintament.

·         PIL (programa d´inmersió lingüística)
Està pensat per a l´alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua d´una manera formal i el castellà s´incorpora a partir de 1º i 2º cicle de primària, d´aquesta forma arriben a la secundaria en un ensenyament en valencià.

·         PIP (programa d´incorporació progressiva)

Pensat per a les zones de predomini lingüistic castellà on s´aniran afegint gradualment arees en valencià. A partir del tercer curs de primària será l´àrea del coneiximent del medi natural, social i cultural la que s´anirà introduint i així fins arribar a l´ESO que hauran de tenir almenys dues àrees no lingüistiques en valencià.

dimecres, 18 de març del 2015

Multiculturalitat


Tema. Multiculturalitat


Introducció

Exist un debat públic que gira al voltant de les funcions que tenen les escoles actualment. Ni han moltes opinions en cuant a la promoció del sentit de comunitat, integració i cohesió, en definitiva un context sociocultural heterogeni.
És un fet que la societat actual es caracteritza per la diversitat cultural va en aument, i que la globalització económica i social accelera els processos d´homogeneïtzació del món.
Per tant, desde les escoles es plantejen els següents objectius:
o   Educar per a viure en contextos heterogenis.
o   Crear cohesió social desde la pluralitat
o   Construir comunitat desde la diversitat identitària.
D´aquesta manera l´escola presenta tres propostes l´educació intercultural:
o   Organitzar experiències de socialització basades en valors.
o   Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d´aprenentage social.
o   Dotar als alumnes de destreses d´anàlisis, valoració i critica de la cultura.
o   Desde l´educació intercultural es plantejen set propostes més:
o   Evidenciar la diversitat social i cultural és natural.
o   Evidenciar la diversitat social i cultural és un fet complex.
o   Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat
o   Facilitar la vivenciació no problemática de la identitat
o   Establir la naturalesa política dels conflictes presuntament culturals.
o   Educar en el tractament dels conflictes culturals.
Idees principals del video:
o   No hi ha una sola manera d´entendre la multiculturalitat.
o   En les escoles es viu intensament la diversitat cultural.
o   Les desigualtats que provenen del desequilibri cultural es poden tractar de solucionar de distintes maneres, però el més importan és prendre mesures ajustades al context.
o   La diversiatat a soles no es centra en l´emigració de xiquets a l´escola, sino que la diversitat pot ser pels problemes económics.
o   La cultura no determina la actitud del xiquet, en tot cas pot condicionar els seus comportaments.
o   Ni societat ni l´educació són neutres.
Per a combatir els problemes derivats de la diversitat cultura es proposa:
o   Saber fer una reflexió crítica
o   Ser responsable i observador per actuar correctament.
o   Consienciar a la societat que léscola es de tots i per a tots
o   Crear espais inclusius
o   Treballar l´afectivitat davant l´individualisme i la competitivitat.
o   Pel que fa a les funcions del mestre es destaca en el video: Es reclama una acció docent efectiva, saber interpretar bé gestos i actituds,-interactuar amb ells, eliminar predjuicis.

En resum, volem tindre una societat més culta, més sensible davant les desigualtats, felic, justa, competent, en definitiva més rica cultural i emocionalment. L´alumnat necesita sentirse bé per a aprendre dins d´un ambient ric.

Els mitjans de comunicació


Tema. Els mitjans de comunicació


Idees principals del prezi:

o   Proporcionen cohesió social per a la difusió de la llengua.

o   Estandaritza la llengua.

o   A la comunitat valenciana hi ha dues mitjans de comunicación molt populars (punt dos i el que era canal nou).

o   Pel que fa a la prempsa, no tenim un periòdic escrit totalment a valencià, però podem destacar els més característics: Saó i El Punt (que és un periódic comarcal).

o   Una llei d´us regularitza la llengua.

o   Gran influencia als models lingüístics.


Nota: En aquest tema tenim molt material complementari que vam veure a classe.

Normalització i normativització


Tema. Normalització i normativització


Conceptes importants:

o   La normativització: va nàixer en el primer terc del segle XX fruit de les polèmiques pel que fà a la llengua catalana durant el segle anterior. Amb Pompeu Fabra en 1913 i 1930 es va codificar i normativitzar el català.
o   Gràcies a Pompeu Fabra es va redactar: les normes ortogràfiques de 1913, la gramática de 1918, articles de divulgació 1919-28, el diccionari general 1932.
o   Amb to taco, la normativa estaba més unificada que abans i tothom va adoptar les noves normes al territorio català.
o   Normes ortográfiques 1913, basats en dos aspectes:
1.      Fenèticodialectal: tracta de que es corresponga el fonema amb la grafía.
2.      Etimológic: ortografía adoptada del llatí.
La normativa fabriana no seguix el criteri historicotradicional, sino que ha estat influida i barrejada amb castellà.
o   Una vegada promulgades les normes foren ràpidament acceptades per la comunitat lingüística. De eixa manera, prensa, editorials i escriptors acceptaren la nova ortografía.
o   Després del diccionari general de 1932, es va donar les normes de Castelló 1932 (recordem la información complementari que estudiem a classe). Hi ha que saber que abans de les normes de Castelló ens trobem amb una série de antecedents que feien possible que es normalitzara el català. Per eixemple l´aprovació de la Constitució i els estatus d´autonomia de les CCAA.
-Democràcia: l´any1978 s´aprova la Constitució española i es produeix un canvi en la forma d´estat polític. Passavem d´una dictadura a una democracia i de una dictadura militar a una monarquia parlamentaria de dret. Aleshores, la idea de Espanya com a visió unitària va canviar a favor de altra ben distinta basat en l ´auntonomia de CCAA. 
- Art.3: La Constitució española diu que el castellà es la llengua oficial del Estat però que reconeix la situación plurilingüe d´Espanya en les distintes CCAA.
Nota: Les noves lleis haurien de recuperar l´ús de les llengües minoritzades i gaudir els seus processos de normalització.
-Autonomia: explique aquest apartat amb un eixemple. Oficialment la nostra llengua comenca amb l´aprovació de l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.
A partir d´aquella estona, el valencià tenia un recolcament legal i es feia ús en tots els àmbits públics i privats. El valencià era señal d´identitat del nostre poble. El castellà i el valencià esdevenen les dues llengües oficials però era necessària la normalització del valencià ja que es trobava en procés de substitució lingüística pel castellà.
Nota: El valencià es menyspreava perque estaba considerada una llengua vulgar i no apta per a àmbits formals.

o   El procés de normalització comenca amb la voluntat política el que permet establir una política lingüística. Eixemple: la llei de normativització lingüística del 18 d´abril a Catalunya substituida per la llei de política llingüística de 1998.
o   Per a normalitzar una llengua comencaren per alfabetizar a la societat: en curs 1979/1980 comenca amb la introducció d´una nova asignatura el valencià. Milers de xiquets i xiquetes estudiarien la seua llengua en la varietat estándar i culta.
o   La llei marca uns objectius de regularització als àmbits: lingüístics, acadèmics, mitjans de comunicación, administració pública…
-Mitjans de comunicación: aquest mitjà és molt influient perquearriba directament als ciudadadns tv, ràdio…per això es fà ús d´aquest per a no normalitzar.
-L´ensenyament del valencià a l´escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivel de competencia en valencià i castellà. Després del batxillerat els alumnes deuran d´usar-la indistintament acò s´sanomena educación bilingüe.
Té tres vies o programes:
1.- Programa d´ensenyament en valencià. En valencià és la llengua en la que s´ha prenyen totes les matèries. S´aplica en primària per als valencianoparlants alhora que aprenen castellà.
2.- Programa de inmersió lingüística: està pensat per als castellanoparlants l´ensenyament tambè es valencià i castellà però el que ocòrre es que s´incorpora a partir de 1º i 2º cicle de primària.
3.- Programa d´incorporació progresiva. Pensat per aquells llocs de predomini lingüístic castellà (a partir de 3º de primària).
Nota: El govern valencià també s´ha de preocupar perque el professorat compte amb el nivel de coneiximents necessaris i fomentar plans per otorgar la capacitació lingüística.

o   L´única possibilitat per posar fré a la substitució lingüística és la normalització en:
-Voluntat política: Els governants veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és la llengua. Els polítics defensaràn les llengües minoritzades, promulgaràn lleis i normes que els protegiran.
-Normativització: Els filólegs per difondre als àmbits d´ús el valencià (educación, literatura…) elaboren una normativa de la llengua (gramática, diccionari, regles ortogràfiques…)
-Estandarització: Amb un registre estàndard tots els parlants s´hi veuen identificats i es supera els diferències dialectals.
-Política lingüística: El govern crearà una direció general de política lingüística per a que faca una planificació lingüística i la porte a cap.

Un procés de normativització necessita una políticalingüística. 

Història social: panorama històric del conflicto de llengües al País Valencià.


Tema. Història social: panorama històric del conflicto de llengües al País Valencià.


Naiximent i expansió del segle VIII al XIV
Ø  Conciència de la nova llengua. Primers documents escrits i primeres denominacions.
Ø  Expansió geográfica del català: mediterránea i peninsular.
Ø  Creació d´un model de prestigi
Ø  Formació de la tradició literaria catalana

Etapa d´explendor segle XV
Ø  Plenitud de la producción literaria. Eixemple: la valenciana prosa.
Ø  La llengua en els àmbits no literaris.
Ø  Bases històriques de la castellanització: el canvi ideomàtic

Procés de substitució lingüística (procés decreiximent):
Ø  Comenca l´etapa de la decadencia que és un procés de substitució lingüística (en oposición al de Renaixenca).Les causes principalment són: socials i ulturals.
·         La meitat del segle XVI, hi ha  pérdua de poder polític. Per eixemple: desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d´Aragó.
Nota: Amb l´explusió dels moriscos XVI de València, fa que pérda molta población i siga repoblada per castellans.
·         Com hi había més demanda respecte a la producción de texts literàris en castellà, les editorials de Barcelona o València van abandonar el català. El llatí continuaba sent la llengua culta i s´emprava en universitats, església, jurídica…
Nota: Van entrar molts castellanismes en el léxic. El català es va dialectalitzar molt i aparegueren els noms com: llengua mallorquina, llengua catalana o llengua valenciana entre altres.

Ø  En resum:
En la guerra de succesió a la corona d´Espanya 1704-1714 els territoris de l´antiga corona d´Aragó van ser derrotats i Felip V promulgá: “el Dret de Nova Planta” i el català va ser exclós de la legislació de justicia, de l´ensenyament, documentació notorial i comerc.
Aleshores, Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s´instal.laren a les terres catalanoparlants.
Els catalanoparlants d´aquesta época anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s´expressaven col.loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.
Aquesta pauta diglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que a final del segle XIX i fins i tot en el XX obstacularitzarà el redrecament dels usos cultes de la llengua.
Nota: En el renaiximent i el barroc, el valencià va viure una etapa de decadencia pel que fa a la literatura culta. Com que les clases altes eren castellanoparlants els escriptors preferien escriure en castellà per a quest públic.

Ø  El procés de substitució lingüística. Renaixenca.
Simbólicament se sol situar a la renaixenca amb la publicació de l´oda La Patria de Bonaventura.
Coincidintamb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l´ús literari del català.
Nota: Llengua i nació s´identificaren i s´exalcava el passat medieval i la cultura popular.
Així doncs, el castellà s´utilitza a la vida oficial, prensa, ciencia, ensenyament i el catalá a la vida privada, poesía, canco…
Poc a poc van eixint a la llum catalanisme polític de la burguesía i la llengua propia comenca a poder ser culta també. Aleshores amb el ús dels polítics del català, entra la poesía d´autor al teatre, novel.la i vida pública.
En acabar el segle XIX la perpectiva literaria i a nivel sociolingüísme pel que fa a la nostra llengua había canviat rotundament (en comparació als segles anteriors). 

Eixemples:
-S´havia trencat amb el decadentisme
-S´havia recuperat la literatura culta.
-S´havia elaborat treballs lingüístics necessaris per a dur a terme el procés de normalització I la posterior normativització del català.

Ni ha que tindre en compte que les classes altes de la societat quasi tots parlaven castellà i tractaven de imposar el monolingüísme literari. Tal i com deia Manuel Sanchís Guarner al País Valencià s´impedia la revindicació de l´ús exclusiu del català.
Per tal motiu molts escriptors d´aquella época s´animaren a participar en certàmens en llocs com a Barcelona, Mallorca o València per fomentar la consciencia de la propia identitat que no sols afectava a la llengua, sino, també a altres aspectos culturals.

Ø  Segle XX Inici del procés de normativització
La conciencia de normativitzar el català.

Ø  La normalització

Ús de la llengua a tots els àmbits d´ús.