Tema. Llengua estàndard i discriminació social
La llengua estàndar es cultiva a l´escola on també
s´aprenen si no la varietat usada en familia.
La formació lingüística d´una persona, és un conjunt
d´abilitats i recursos que adquerix per a comunicar-se. La promoció social d´un
individu estan en relació amb el domini d´aquestes habilitats. Per tant les
seues regles, la destresa en el maneig dels recursos i la capacitat d´usar-la
és molt important.
Una de les funcions bàsiques d´una llengua és a dir d´una
llengua estàndar és docs la funció discriminant. Per això en una comunitat
lingüística el domini de la llengua és una necessitat i un valor reconeguts per
tothom.
En canvi les comunitats amb una llengua subordinada, la
funció discriminant és exercida per la llengua dominant. Notem que la llengua
dominant actúa com a estàndard dels parlants d´una llengua subordinada i
assumeix totes les funcions en que d´altres circunstàncies corresponderien a
l´estàndard propi.
Cohesió gramatical
o Anàfora d´identitat referencial:
-Sintàctica: es realitza per recursos sintàctics. Pronoms
personals forts i febles, possesius, demostratius....
-Anàfora d´identitat de sentit: on, que, els quals...
-El.lipsi: tenim la nominal que és la ques´apren amb la
llengua estàndar. La definització o determinació lingüística que es lo relatiu
a donar una imatge, per exemple domini de coneiximents, domini de la llengua...
Cohesió lèxica
-sinonímia semàntica
-Sinonímia pragmàtica
-Relacions de contrast (hiperònim o hipònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada