Tema. Contacte de lengües
Desemvolupament
dels conceptes més importants d´aquest tema.
¿Qué es la política lingüística?
Són
les accions del govern sobre l´ús de les lengües. Le seues accions poden ser:
- Exercides conscientment
- Exercides inconsientment (provocada)
Les
polítiques lingïstiques oferixen dos models teòrics:
o
Principi de persoinalitat: E4s quan un
individu fa ús dels seus drets lingüistics independentment de la zon on es
trobe. Eixemple: En Finlandia
o
Principi de territorialitat: Es quan un
individu pot gaudir dels beneficis públics a soles dins de la zona delimitada
pertninentment. Eixemple: Franca o Italia.
Nota:
respecte al estat espanyol, tenim un model mixt perque es respecta els
principis dels drets de personalitat però també podem trobar el principi de territorialitat en
zones on es parlen dues llengües, eixemple: catalans o bascs.
¿Qué és la normalització
lingüística?
DEavant
el reconeiximent d´un conflicto lingüístic dins d´un mateix territorio, es
tracta de reorganitzar i readaptar les funcions socials de la llengua.
Per
tant, podem dir que és un procés de cohesió de la comunitat lingüíistica. Per
la seua part, la normalització lingüística té per objectiu:
1. Augmentar
el nombre de parlants
2. Augmentar
la freqüència d´ús.
3. Ocupar
tots els àmbits d´ús.
A
més a més, tot acò, tndrà major éxit o no segons:
1. Cohesió
del grup
2. Consiència
lingüíistica
3. Marc
legal
Aquest
procés inclou dos aspectos inseparables:
o
Normativització (codificació de la
llengua)
o
Intervenció sociopolítica. (política
lingüística)
o
¿Qué es el monolingüísme?
L´existència
d´una sola comunitat lingüística dins d´un mateix estat. Amb altres paraules,
quan una comunitat parla una sola llengua.
Eixemple:
TuRQUIA, Marroc, EUA… tenen altres llengues però són emitides, es a dir son
menyspreades perque a soles compta la llengua nacional.
El
monolingüísme és una situación estranya, excepcional, el normal es que
convisquen diverses llengües.
Tipus
de monolingüísme:
o
M. individual: quan una persona parla a
soles una llengua.
o
M. social: quan tota una comunitat parla
la mateixa llengua.
¿Qué és una llengüa minoritària?
Són
aquelles llengües que tenen un nombre reduït de parlants.
Eixemple:
català, danés, lituà…
¿Qué són llengües minoritzades?
Són
aquelles que están patint un procés de retrocés.
Eixemple:
catalá, bretó…
¿Qué és el bilingüísme?
Situació
en què s´usen dues llengües.
Tipus
de bilingüísme:
o
B. individual: capacitat d´una persona
d´emprar dues llengües. Dins
d´aquest punt tenim distints tipus.
-Pasius:
l´entenen però no parlen perque no volen.
-Actius:
l´entenen i parlen.
-Simétric:
o ambilingüísme, dominen per igual les dues.
-Asimètric:
una es domina més que l´laltra.
-Instrumental:
es fa ús perque la cecessiten per motius laborals. Eixpl. Anglés.
Intergratiu:
el cas dels inmigrants.
o
B. social: es quan el poliglotisme d´un
individu el posa en pràctica en un context determinat. Es a dir, s´susen dues
llengues: una propia i una altra propia d´un altre grup.
o
Bilingüísme territorial: Estudia la
geografía lingüística i no la sociolingüística. Aquest cas el trobem dins d´un
espai dividit en dues zones delimitades geogràficament i cadascuna té la seua
llengua propia. Eixemple: a València podem trobar comarques castellanoparlants
i altres catalanoparlants.
¿Qué és la diglòssia?
Tenint
en compte que moltes llengües provenen de llengües d´origen com per eixemple:
el llatí, grec o àrab. Al desemvoluparse pel temps, pot ser que dues llengües
coexisteixen mateix territori. Per tant, tenim una varietat que predomina més
que l´altra.
Mólts
investigadors diuen que la llengua A és la predominant i s´utilitza als àmbits
formals. I la llengua B, que s´utilitza en àmbits informals.
¿Qué és la substitució lingüística?
Davant
un conflicto lingüístic, entren en contacte dues llengües: aleshores una desplaca
a l´altra. Es a dir, quan es junten dos sistemes lingüístics competeixen entre
ells desplacant total o parcialment a una.
Eixemple:
una llengua forastera dominant, comenca a ocupar els àmbits d´ús d´una altra
propia del territori. (llengua dominada, recessiva o minoritzada)
¿Qué
és una interferencia lingüística?
Són
canvis en l´estructura d´una llengua.
Eixemple:
en situacions de substitució lingüística la llengua que interferix (dominant)
pot desfigurar a la dominada.
Tipus
d´interferències:
-Fónica:
els sons de les paraules.
-Lèxica
i semántica: afecta a paraules i frases.
-Morfosintàctica:
paraules i elsa seus significats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada