Història social: panorama històric del conflicto de llengües al País Valencià.

Tema. Història social: panorama històric del conflicto de llengües al País Valencià.

Naiximent i expansió del segle VIII al XIV

Ø  Conciència de la nova llengua. Primers documents escrits i primeres denominacions.

Ø  Expansió geográfica del català: mediterránea i peninsular.

Ø  Creació d´un model de prestigi

Ø  Formació de la tradició literaria catalana

Etapa d´explendor segle XV

Ø  Plenitud de la producción literaria. Eixemple: la valenciana prosa.

Ø  La llengua en els àmbits no literaris.

Ø  Bases històriques de la castellanització: el canvi ideomàtic

Procés de substitució lingüística (procés decreiximent):

Ø  Comenca l´etapa de la decadencia que és un procés de substitució lingüística (en oposición al de Renaixenca).Les causes principalment són: socials i ulturals.

·         La meitat del segle XVI, hi ha  pérdua de poder polític. Per eixemple: desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d´Aragó.

Nota: Amb l´explusió dels moriscos XVI de València, fa que pérda molta población i siga repoblada per castellans.

·         Com hi había més demanda respecte a la producción de texts literàris en castellà, les editorials de Barcelona o València van abandonar el català. El llatí continuaba sent la llengua culta i s´emprava en universitats, església, jurídica…

Nota: Van entrar molts castellanismes en el léxic. El català es va dialectalitzar molt i aparegueren els noms com: llengua mallorquina, llengua catalana o llengua valenciana entre altres.

Ø  En resum:

En la guerra de succesió a la corona d´Espanya 1704-1714 els territoris de l´antiga corona d´Aragó van ser derrotats i Felip V promulgá: “el Dret de Nova Planta” i el català va ser exclós de la legislació de justicia, de l´ensenyament, documentació notorial i comerc.

Aleshores, Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s´instal.laren a les terres catalanoparlants.

Els catalanoparlants d´aquesta época anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s´expressaven col.loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.

Aquesta pauta diglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que a final del segle XIX i fins i tot en el XX obstacularitzarà el redrecament dels usos cultes de la llengua.

Nota: En el renaiximent i el barroc, el valencià va viure una etapa de decadencia pel que fa a la literatura culta. Com que les clases altes eren castellanoparlants els escriptors preferien escriure en castellà per a quest públic.

Ø  El procés de substitució lingüística. Renaixenca.

Simbólicament se sol situar a la renaixenca amb la publicació de l´oda La Patria de Bonaventura.

Coincidintamb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l´ús literari del català.

Nota: Llengua i nació s´identificaren i s´exalcava el passat medieval i la cultura popular.

Així doncs, el castellà s´utilitza a la vida oficial, prensa, ciencia, ensenyament i el catalá a la vida privada, poesía, canco…

Poc a poc van eixint a la llum catalanisme polític de la burguesía i la llengua propia comenca a poder ser culta també. Aleshores amb el ús dels polítics del català, entra la poesía d´autor al teatre, novel.la i vida pública.

En acabar el segle XIX la perpectiva literaria i a nivel sociolingüísme pel que fa a la nostra llengua había canviat rotundament (en comparació als segles anteriors). 

Eixemples:

-S´havia trencat amb el decadentisme

-S´havia recuperat la literatura culta.

-S´havia elaborat treballs lingüístics necessaris per a dur a terme el procés de normalització I la posterior normativització del català.

Ni ha que tindre en compte que les classes altes de la societat quasi tots parlaven castellà i tractaven de imposar el monolingüísme literari. Tal i com deia Manuel Sanchís Guarner al País Valencià s´impedia la revindicació de l´ús exclusiu del català.

Per tal motiu molts escriptors d´aquella época s´animaren a participar en certàmens en llocs com a Barcelona, Mallorca o València per fomentar la consciencia de la propia identitat que no sols afectava a la llengua, sino, també a altres aspectos culturals.

Ø  Segle XX Inici del procés de normativització

La conciencia de normativitzar el català.

Ø  La normalització

Ús de la llengua a tots els àmbits d´ús.